Els Nadals infernals de Hollywood

Als EUA, on hi ha una tradició hiperconsumista major i anterior que a la vella Europa, ja fa anys que el Nadal és percebut per alguns com una amenaça per la llibertat sentimental de l’individu, així com una perversió total de la tradició original. Quelcom que han expressat molts films de Hollywood, com ara “Gremlins” (Joe Dante, 1984) i “Lethal Weapon” (Richard Donner, 1987).

“Gremlins”, cinema fantàstic i familiar de la mà de Steven Spielberg i dirigida per Joe Dante, té el seu desencadenant amb el regal nadalenc que Randall (Hoyt Axton) li fa al seu fill Billy (Zach Galligan): una bestiola adorable i espavilada anomenada Gizmo. L’animalet prové de la tenda d’un antiquari xinès que adverteix a Randall de la importància de tenir en compte tres regles: no mullar la criatura, no exposar-la a la llum i no donar-li mai menjar després de mitjanit. Òbviament, les tres regles seran trencades per culpa de la falta de cura i disciplina habitual de la societat occidental. La conseqüència serà l’aparició d’unes criatures fastigoses, gamberres i luddites, les mateixes que, segons explica el personatge interpretat pel magnífic Dick Miller, els sabotejaven els avions durant la II Guerra Mundial.

Escenes destacables i reveladores en film, que li donen una “mala llet” malauradament inusual en les superproduccions actuals, com la macabra història de la Kate (Phoebe Cates) sobre la mort del seu pare per culpa del Nadal. També el Gremlin amagat rere l’arbre de Nadal que ataca la mare d'en Billy amb una violència insòlita per tractar-se d’un film familiar o el clímax a la tenda de joguines. El llarg es pot interpretar com una metàfora sobre el consumisme americà i la seva irresponsabilitat amb l'entorn. Joe Dante recuperaria la temàtica amb “Small Soldiers” (1998), però en aquest cas posant l’accent en la irresponsabilitat tecnològica com a element amenaçador.

“Lethal Weapon”, superproducció de la Warner i del tot-terreny Richard Donner, comença amb un pla aeri de Los Angeles, mentre de fons sona “Jingle Bell Rock” de Bobby Helms, una alegre cançó nadalenca que desconcerta a l’espectador, predisposat a veure un thriller d’acció testosterònic. A poc a poc, la música es va diluint i presenciem la primera mort del llarg i el desencadenant de l’acció: el suïcidi d'una noia a causa de les drogues. La maldat humana camuflada entre la impostada felicitat nadalenca segueix amb l'escena-presentació del personatge de Martin Riggs (Mel Gibson), desarticulant temeràriament una banda de traficants de droga que operen enmig d’un mercat d’avets nadalencs. El personatge de Mel Gibson es revela en aquesta escena i en la quasi immediatament posterior (on s’està a punt de suïcidar-se, mentre a la televisió fan dibuixos animats) com un home absolutament trencat per la mort de la seva dona. Riggs serà l'antítesi de Roger Murtaugh (Danny Glover), pare de família, cautelós i “massa vell per tota aquesta merda”.

La típica premissa de la buddy movie americana de personatges antagònics estarà amanida aquí per l’exagerat ambient nadalenc envoltat a la vegada d'una exagerada violència. A més, els enemics de la parella protagonista seran una organització criminal de traficants i proxenetes, estructurada paramilitarment, ja que havien format part d’un cos d’elit durant la Guerra del Vietnam. La violència, les drogues, la prostitució, els instints suïcides de Riggs i l’etern fantasma del Vietnam, enmig d’un ambient nadalenc que s’esforça a amagar tot això… Contradicció inusual en un thriller, que va contribuir a l’èxit indiscutible del film. També ho van fer les interpretacions de Glover i Gibson i la música d’Eric Clapton. John McTiernan tornaria a fer quelcom similar un any després a “Die Hard” (1988): film d’acció ambientat també durant el Nadal.

El Nadal, tal com es concep actualment, pot resultar discutible i un malson per a molta gent, que sempre es poden refugiar en el cinema i en els contes anti-nadalencs de fàcil consum com els aquí exposats. Tant si preferiu aquests films com “It’s a Wonderful Life” de Capra, us desitjo unes bones festes i un 2019 ple de ficció!